"Totes les meves obres s'integren en un espai de silenci, de mutisme; en realitat les obres m'espien i es pregunten sobre la búsqueda de la seva existència.
Aquestes obres posseeixen un to indagador i em pregunten el perquè de la seva situació configurada-
El silenci és una actitud en mi, front un món en el que no hi ha res a dir, per que la realitat és dubtosa. L'observació, la insistència i la indagació, són fórmules per tractar d'omplir el silenci, a través d'una aparença o ficció que sigui capaç de permetre'm identificar-me.
Massa sovint el propi silenci diu molt més que les paraules, i el dibuix d'una pregunta en el silenci (qui sóc?), perquè sóc? Què és autèntic en mi? comporta un testimoniatge d'imatges que cerquen de manera àvida la meva veritat secreta, ja que el llenguatge de la imaginació no té gramàtica ni límits fixes.
Crec en la mesura de les accions que acumulen aspectes arqueològics residuals dels instints humans que per acumulació d'experiències passades defineixen de manera explícita el discurs de recuperar i retornar.
Un estrat de consciència que no se ben bé del que parla, ni des d'on parla, però el que sí és cert que configura realitats, que a poc a poc van fent-se més reals i misterioses."
joan casals
joan casals
26/06/2011
