la plàstica a l'escola

es fa difícil datar la faceta del joan com a didacta. Des del principi, era un ser creatiu global. mostrar, crear, trascendir, amb emocions sensorials mentre el traç quedava gravat per ser mirat. el seu, el de l'altre. 


intentarem però, recollir les petges que va anar deixant per conèixer millor la seva figura de pedagog i atelier.


no serà un treball curt en el temps. ens aturem cada cop que trobem una carpeta amb dibuixos dels seus alumnes. amb noms i cognoms. la majoria ja adults. que segurament gaudirien recordant el procés creatiu compartit amb el joan tant com, nosaltres, ens ho imaginem.


però com ell, gaudirem i us convidem a participar-hi......

ART NIGRA

EXPOSICIÓ ART NIGRA

http://joancasalsmontes.blogspot.com.es/p/licorelles.html

16 de juny de 2012, a les 19h

Sala d'exposicions del  Celler Clos de l'Obac. 

Gratallops

FRAGMENTS::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Si no crec, no existeixo. M’ he dedicat a crear realitats al meu voltant, i sempre les he creat de la millor manera que jo sé. Creant, desitjo dominar la meva ansietat, alleujar la tensió i vèncer el meu propi deteriorament. Però també vull pintar l'"alegria", alegria que transfereixo des de dins a pesar de tots els inconvenients. 

Jugar-me la última possibilitat d’estimar? Aleshores què em queda per a tractar d’esplaiar i exsudar el meu sentiment de la falta i de la pèrdua?. Però no obstant i a pesar que “Deu ja només sigui una pregunta en el passat”, l'angoixa inevitable de tot allò que es preveu com un encontre, pot ser que sigui un destí que es perfila sobre el meu horitzó, i no puc evitar fer-li l’ullet a l’ull de la imaginació i de l’amor, que de forma natural, sempre inunda la meva obra. Així d’aquesta manera deixo una porta oberta al consol, que resulta ser el fet de creure en algun tipus de metamorfosi existencial. D’aquesta manera, és el passeig neguitós per les estances reduïdes i silencioses, per places i carrers d’una solitària ciutat ennegrida, on només un escolta l’etern pas del temps omnipresent de la vida (.....)

joan casals

18 de maig de 2006

POEMARI

molt tímida i lentament, el joan jugava amb les paraules com amb els colors, en una intensa recerca creativa de l'expressió dels seus sentiments, creences i emocions. 

Són molts els escrits que ens ha deixat per a que amb ells fem el que desitgem: llegir-los o ignorar-los. fruir amb les seves paraules  o inspirar-nos per crear-ne de noves................................

http://joancasalsmontes.blogspot.com/p/escrits.html

Llicorelles

durant els anys 80 el joan va buscar en les pedres  de llicorella del monsant i priorat meandres per , tocar, modular, pintar, narrar  el seu món interior. hi volia deixar la seva petjada, un instant de creació etern. sempre amb una història per escoltar i mirar.


http://www.youtube.com/watch?v=xQu_gecoxjI&feature=youtu.be

ARS LONGA VITA BREVIS

el temps fa trampes. 

ens posa paranys des del moment en que comença el nostre temps. creiem que en tenim molt. que la nostra vida és llarga. el final del nostre temps està lluny.

el joan sempre en constant qüestionament, sabia que la vida és breu. massa breu quan necessites molt de temps per poder gaudir-la. massa breu quan vols viure intensament. 

el joan va inventar un nou temps::: el seu temps::: el que no tenia. dedicava cada dia de la seva vida a viure. a estimar, somiar, riure. pintar. reflexionar  per poder seguir creant.

per a que l'art, el seu art, la seva obra, perdurés. malgrat la seva vida ha estat breu. massa breu.

ara cada u pot decidir que fer amb el temps compartit amb el joan. i amb la seva obra. 

sempre perdurarà mentre hi hagi una mirada que la sostingui.

Llicorelles

Estem apunt d'acabar de documentar i arxivar les més de 100 llicorelles del joan. és un treball increïble, personal, fort i íntim.
només una mostra, de moment.